3. LES DONES I LA SETMANA TRÀGICA

Introducció 

.

Què la participació femenina en els fets de la setmana tràgica va ser molt elevada, és un fet inqüestionable per abastament documentat. A partir d’aquí les lectures que se’n fa són diverses. Les interpretacions més clàssiques es decanten per afirmar que els primers dies de la revolta el paper de les dones va ser important, deixant després més protagonisme als homes. Però, com diu De Paula en el seu article, <<hem de pensar que en els estudis històrics, el paper de les dones -en un context, encara avui dia, de cultura patriarcal dominant- ha estat menystingut o, en tot cas, relacionat sota els paràmetres de dones com a símbol de maternitat, pau i concòrdia.>> Hi ha però, d’altres estudis, que posen més èmfasi en el paper de la dona en els fets, com per exemple el llibre de Dolors Marín o els tres articles que hem trobat que parlen específicament del tema.

Partint de la base que encara falten estudis més detallats, amb dades quantitatives, sobre la participació femenina, nosaltres intentarem mostrar un panorama ampli de la situació de la dona en aquell moment per tal d’intentar entendre el que va passar.

Abans de començar a parlar de quanta i quina implicació van tenir les dones en els fets de la setmana tràgica volem contextualitzar quin era el lloc que la societat reservava a la dona i quines eren les seves condicions de vida.

Les dones a la barcelona de principis del s.XX

Volem aclarir que no és la mirada des de les condicions actuals la que ens fa veure la duresa de les condicions en que es vivia a les fàbriques. La insalubritat i la explotació eren ben evidents per a qualsevol que les presencies. Per mostrar això i per fer-nos una idea més clara de quina era la situació que vivien les obreres, podem escoltar les paraules que va escriure Eduardo Chavarri l’any 1903.

Causes de la participació

Hem vist doncs, quin era el paper que la societat atorgava a les dones, però l’interessant del moment en que succeeix la setmana tràgica són les veus que el qüestionen. La societat considerava que les dones havien de cuidar-se de la llar, però la realitat de la vida en el sistema capitalista feia que moltes treballessin, i, en aquest context, moltes comencen a prendre consciència de la pròpia valia i a ajuntar-se per reclamar els seus drets.

La setmana tràgica i l’alt índex de participació femení que s’hi dona és un moment important d’aquest procés, però no és ni de bon tros el primer. Les dones ja han sortit al carrer abans en d’altres ocasions i ja han començat a associar-se i reivindicar un paper més rellevant. De fet la participació de les dones obreres ocupava sovint un primer pla en els moviments de protestes laborals (Una dada: entre 1905 i 1921 el percentatge d’obreres en vaga era major que el d’obrers, un 87% en front d’un 78% (La doble opresión de la mujer trabajadora, Raquel Estévez) i, per una altra banda, moltes dones començaven lluitar pel seu dret a una millor educació.

Més informació sobre la lluita prèvia de les dones aquí

Entre l’explicació de la duresa de les seves condicions de vida i aquest apunt sobre el panorama en les reivindicacions de les dones esperem poder fer entendre millor d’on surt aquesta força amb la que van manifestar-se durant els fets de la setmana tràgica, però que va fer que en aquesta revolta en particular tantes dones sortissin al carrer? Doncs hem de pensar que tot allò que va motivar els obrers a revoltar-se era patit encara amb més gravetat per les dones: la mobilització dels reservistes, l’opressió de l'església, les dures condicions laborals, etc.

Més informació sobre els motius específics de les dones per revoltar-se aquí

Participació en els fets

Mirem ara més en concret quina va ser la participació de les dones en els fets de la setmana tràgica:

Per començar el 18 de juliol les mares, germanes y dones dels reservistes, van acudir a acomiadar-los, disposades a obstaculitzar l’embarcament dels seu homes i quan unes quantes burgeses “caritatives” (els fills de les quals no havien d’anar a la guerra per haver pogut pagar les 1550 pts) van començar a repartir medalles, escapularis i cigarrets als combatents, les proletàries van cridar: <<tirad vuestras armas, que se vayan los ricos, o todos o ninguno, que se vayan los frailes>> entre d’altres exclamacions.

Després d'això, moltes dones van promoure la vaga general i, el dia abans d’aquesta, va ser un grup de dones  les que van advertir als responsables de que la vaga havia de transformar-se en rebel·lió oberta.

El 26 de juliol, dia de la vaga general, moltes dones portaven llaços blancs, insígnia de la protesta, i a primera hora del mati Maria Monje animava a les masses a revelar-se, cridant entre d’altres coses: <<La guardia civil siempre ha molestado a las mujeres!>>. Aquell dia van ser les dones les que van integrar la majoria dels piquets.

Després d’això, quan la vaga es va convertir en una revolta oberta, les dones van continuar participant molt activament a la revolta: convocant, desfilant, fent tancar fàbriques i mercats, construint barricades y oposant-se a les forces de seguretat. Només a Gràcia es van contar fins 76 dones en les barricades.

Passats els fets Sol y Ortega va dir a El Pais: << Las mujeres han sido las más bizarras, las que más denuedo han mostrado. Sacaban a los hombres de sus casas y los obligaban a pelear>>. Els intel·lectuals de l’esquerra, tot i les reticències que tenien a la participació de les dones en els moviments obrers,  van haver d’admetre la seva importància en aquest fet, com per exemple, el socialista Josep Comaposada que va reconèixer: <<LAS MUJERES Y LA REVOLUCION: Ellas fueron el alma del movimiento. Sin ellas en muchas poblaciones no se hubiese exteriorizado la protesta ni hubiese ocurrido nada...Que el proletariado se lo tenga en cuenta.>> El paper de les dones va ser especialment important en les fàbriques situades en els sectors suburbans.

Les protagonistes

Però qui eren aquelles dones que van sortir al carrer? Doncs eren sobretot treballadores, organitzades o no, i també moltes dones que es dedicaven a la prostitució.

En quant a les organitzacions cal destacar-ne dues específicament femenines: les agrupacions de dones del partit radical: Les dames roges i les dames radicals:

- Dames roges: Estava format sobretot però obreres del tèxtil, la majoria analfabetes. Tenien la seu central a la Casa del Pueblo. L’agrupació tenia un fort component anticlerical i defensaven els matrimonis i enterraments civils. Els seus objectius eren la Caritat i propagar entre les dones els ideals de llibertat i república. Afiliades a traves del coneixement d’homes d’idees avançades, però com obreres que eren, amb nens algunes, també es van afiliar atretes per la promesa de rebre pensions de malaltia o envelliment. Eren Rebutjades pels intel·lectuals del partit,  però utilitzades com a propaganda: ja que eren un grup militant fàcil de mobilitzar.

- Dames radicals: Escissió  de les Dames roges  (creada l’any 1908) per considerar que s’exagerava en les manifestacions públiques d’anticlericalisme en ocasions com matrimonis, bodes, batejos. Segons un declaració d’un tinent de la guàrdia civil sabem quin tipus de dones formaven aquest grup: Majoritàriament tenien una professió determinada, la majoria eren mestres d’escola, amb condicions de vida acceptables. Tenien biblioteques a casa amb llibres d’idees avançades espanyols i estrangers. “Eran mujeres identificadas en absoluto con las ideas del marido o del padre, que admiran a sus mismos ídolos, leen los mismo periódicos y comentan en voz alta, ante la familia, los incidentes políticos".

Moltes dones anònimes van participar a la setmana tràgica, però algunes estan ben identificades gràcies a notícies de la època i  els documents oficials sobre detencions o judicis. En aquesta presentació se’n mostren unes quantes:

Conseqüències

En quant a les conseqüències de la setmana tràgica dels 104 morts  entre els revoltats, en els enfrontaments, 6 eren dones, una quantitat petita en comparació a la gran  participació que van tenir, i que es podria explicar per les reserves dels militars a disparar contra elles. Aquest podria ser també un motiu pel que van ser sovint les que es van  posar a primera linea de les barricades, encarant-se obertament als que intentaven sofocar la revolta. Ens referim a aquesta certa immunitat ( sense oblidar les 6 que van morir, evidentment) que els donava el paternalisme patriarcal de practicament tots els homes de la època, i en aquest cas dels que formaven part de les forces de l'ordre. Respecte a les detencions, les que més van “pagar” van ser les prostitutes, ja que la seva participació recolzava la versió oficial que pretenia associar la revolta a una colla de delinqüents i “dones de mala vida”.

Mirant més àmpliament, la setmana tràgica significà un pas més en la lluita de les dones, que, valentes i decidides, van seguir sortint al carrer en d’altres ocasions com les manifestacions de l’any següent per reivindicar a Ferrer y Guàrdia o, ja més endavant, a la vaga del consum de 1918, fet sobre el que el diari liberal La Publicidad advertí: <<recordemos que la semana trágica comenzó con una manifestación de mujeres…únicamente por indicar que a veces las más pequeñas causas producen grandes efectos.>>

Per concloure aquest apartat, volem deixar-vos amb unes paraules de l’escriptora Antonina Rodrigo acompañades d'algunes imatges de dones en els fets de la setmana tràgica: