MOTIUS DE LES DONES PER REBELAR-SE



Dia del sorteig dels quintos
El teu germà gran ha tret la 1a.

El detonant de la revolta va ser la movilització de reservistes per a la guerra de Marroc (sinó pagaven 1.500 pts, equivalent al sou d’un obrer de tot un any.) Després de les protestes del 18 de juliol que això va suscitar  el gobernador angel Osorio y gallarda li va dir al ministre de l’interior, Juan de la Cierva <<El terreno estaba hoy abonado par que prendiera cualquier chipa, pues la circunstancia de ser muchos los expedicionarios casados colocaba a las esposas en situación desesperada y conmovían a la gente con su llanto>>  Hem de tenir en compte que les dones depenien del sou del marit, (encara que treballessin perque ja sabem que cobraven encara menys que ells)  i l’unica compensación que els arribava si se’ls emportaven el marit era de cincuenta centims diaris, quan per la subsistencia d’una sola persona ja calien al menys 2 pessetes diaries.  (Talero)

El servei obligatori:
No t'apuris, tinc l'oncle ministre...

Per aquests motius, a més, les dones van ser convocades des del diari El Poble Català a dur un llaçet blanc en señal de protesta y des de El Progresso se’ls deia: impetramos el auxilio a la madre, la esposa y la hermana amantísima, les invitamos a ser fuertes ya que los hombres no saben serlo (Talero)

Com ja sabem, la protesta de la setmana tràgica va derivar cap a l’anticlericarisme, i també en aquest ambit les dones van ser especialment actives. Quines són doncs les causes afegides d’aquest anticlericarisme en les dones? Doncs hem de pensar que també en allò que l’església perjudicava el proletariat, les dones eren les més afectades. La moral religiosa era especialmente estricta amb elles i  l’accés a l’educació ( segons Dolors Marin, “un tema candente y al cabo, pienso, que el núcleo desencadenante de la quema de conventos”) els era més limitat.  En quant a la “competencia econòmica que feien les empreses clericals” també elles en sortien més perjudicades: <<Los obreros tendian a considerar al clero simplemente como comerciantes que competian en condicions privilegiades, realizando servicios más baratos como por ejemplo lavado y cosido>> (Ullman)  Precisament serveis com els de lavado y cosido eren els que feien majoritariament les dones, tant en les fàbriques com a domicili. De fet Lester Golden considera que la competència deslleial que feien els convents es un dels fets desencadenants de la crema d’aquests i ho sustenta en la declaració de Josep Comaposada: <<el pueblo tenia motivos más que fundados para ver con regocijo la destrucción de tantos edificios enlos cuales se hace una odiosa competencia a los salarios y se ejerce una explotación más que infame>> Sobre aquest tema és interessant un article que va publicar El Poble Català l'any 1906.

Respecte a l’elevada participació de prostitutes en els fets volem exposar la possible causa que apunta Talero en el seu article: En aquells moments Juan de La Cierva, ministre de l’interior feia una política de mà dura per “netejar” els carrers, arrestant frecuentment jugadors, delincuents i prostituyes. Aquesta política associada a la identificación entre el govern de Maura i l’església, podia doncs contribuir a l’anticlericarisme d’aquest sector.  


TORNAR A L'ENTRADA LES DONES I LA SETMANA TRÀGICA