INTRODUCCIÓ
Teresa Claramunt es pot considerar un ídol dins del moviment feminista obrer que es va convertir en la clau per entendre molts dels successos que van esdevenir a Catalunya a principis del segle XX. Òbviament serà un element indispensable per tal d'entendre la Setmana Tràgica des de la participació femenina obrera.
Abans, però, d'aprofundir més en el tema, hem de contextualitzar a la nostra protagonista i esbrinat com i per que algun dia arribarà a convertir-se en una líder de masses. Per tal d'endinsar-nos en la ment de Teresa Claramunt, haurem de recórrer la seva vida, la seva ideologia, els seus pensaments; i un cop consolidada aquesta informació serem capaços de conèixer la veritable història de la verge roja barcelonina.
Un fet que no podem obviar, i que possiblement diferencii a Claramunt de moltes altres dones del moviment revolucionari i feminista, és que ella normalment publicava la seva opinió. Tenia diferents sectors en els quals podia expressar lliurement els seus ideals, tot i que en alguns moments, com veurem a posteriori, aquesta llibertat es veia vetada. Va intentar sorts en diferents àmbits literaris tot i que els missatges més clars i directes sempre els trobem a revistes o diaris obrers amb els quals col·laborava usualment. Cal destacar, amb especials rellevància, dos diaris concrets que va fundar i dirigir, amb l'ajuda del seu company Leopoldo Bonafulla. Estem parlant de El Rebelde i El Productor.
LA SEVA PARTICIPACIÓ A LA SETMANA TRÀGICA
Teresa Claramunt, una gran revolucionaria de l’època, no va quedar-se indiferent davant dels esdeveniments que van tenir lloc durant l’última setmana de juliol, o com ella l’anomenaria, a “La Setmana Gloriosa”.
Tots els historiadors coincideixen en que Teresa Claramunt va ser indispensable per la mobilització femenina durant la Setmana Tràgica, ja fos participant en les barricades o en la crema de convents. Però aquesta mobilització, no la va fer sola, ja que en aquesta ocasió comptava amb l’ajuda del seu company, Leopoldo Bonafulla, i de la que es convertirà en la seva confident, Maria Villafranca.
Aquesta revolta per Claramunt va ser diferent a les anteriors. Fins aquests moments Teresa sempre havia opinat sobre els successos, mencionat els seus pensaments i descrit la seva visió del món en diferents diaris i revistes. Aquest cop, però, no va ser així. A causa de la censura militar molts diaris obrers, amb els quals Teresa col·laborava assíduament, van haver de limitar els seus continguts per tal de no córrer la mateixa sort que El Productor (fundat per Bonafulla i Claramunt) el qual va ser tancat, de la mateixa manera que moltes altres publicacions que s’oposaven a la censura.
Per tant, encara que la seva participació no es recollida amb gaire detall, sabem que va ser verídica, ja que molts autors la ressaltaran. És el cas de Frederica Montseny, gran admiradora de Claramunt, que després de la seva mort serà el seu relleu. Frederica en un dels seus escrits menciona que després dels successos de juliol, Teresa Claramunt es veu obligada abandonar Catalunya i emigrar cap a Huesca, ja que va ser una dels quaranta anarquistes deportats. Molts d’ells van escriure cartes a l’opinió pública i a la premsa queixant-se de les deplorables condicions en les que vivien com a resultat de les seves accions durant la Setmana Tràgica. Per estrany que paregui, aquest no va ser el cas de Teresa Claramunt, ja que els seus amics i companys li van recomanar que estigués aïllada, si no volia passar una altra temporada a la presó. Tot i això, avui en dia es conserven documents que parlen sobre la deportació de Teresa, recollits al llibre de Leopoldo Bonafulla, "La revolución de julio". Aquests documents, si més no, són un altre referent que ens demostra la participació de Teresa Claramunt durant la Setmana Tràgica.
COMENTARI DE LES DECLARACIONS DE TERESA
Molts d’aquests fets no van tenir cabuda fins a setmanes després dels esdeveniments de juliol, però aquest text ens dóna diverses pistes sobre la participació de Teresa a la Setmana Tràgica, a més de mostrar-nos les opinions de Claramunt sobre tots els fets que van esdevenir dies després de la revolució de juliol. Per tant, procediré a fer uan espècie de comentari analític entre la relació d’aquestes declaracions amb les conseqüències de la Setmana Tràgica, sense oblidar conceptes com la ideologia de la Teresa o alguns escrits anteriors de la pròpia autora.
Algunes de les pistes que demostren en certa manera la participació de Teresa Claramunt en els esdeveniments de la Setmana Tràgica, és el fet que va ser deportada, juntament amb Maria Villafranca, qui, com hem explicat abans, acompanyarà a Claramunt en aquesta revolta. Altres elements que ens donen a entendre una organització revolucionària, són descripcions de la personalitat de Claramunt i diferents esments a la revolta de juliol << luchas sociales>>.
L’autor d’aquest text, Juan del Triso, compara en certs moments a Teresa amb un apòstol, aquesta comparació no es fortuïta, sinó que serveix per denotar el pensament anticlericalista de la nostra protagonista. En aquest cas es podria dir que la comparació té un to irònic, ja que avala les qualitats de la publicista, mentre que posa en dubte les capacitats oratòries dels representants de l’església. Aquest no és l’únic moment en el qual l’església surt mal parada, ja que gairebé al final del text, quan defensa el paper de l’escola modera; paraules de la pròpia Teresa posen en dubte la tasca de l’església i acusa la classe eclesiàstica, de manera implícita, de ser uns timadors. << monopolizan la fe y defraudan la nacional Hacienda>>
Un altre tema molt recurrent en els escrits de Teresa, a partir dels processos de Montjuïch, serà parlar del paper de la policia en les repressions, en aquest cas ho fa per tal de menysprear el cos barceloní, a causa del tractament que van oferir a tots els deportats anarquistes.
Finalment, un tema que no hem d’oblidar, és el tancament de desenes arreu de l’Estat espanyol. Per a Teresa aquest era un tema molt important, ja que no hem d’oblidar que ella defensava i creia en la necessitat de l’educació de l’individu, i sobretot de les dones.
<< Madres a educar a vuestros hijos! decís vosotros en vuestra protesta, y yo digo: ¡Comapñeras, a educaros y a asociarnos nosotras,para enseñar a nuestros hijos el camino que han de seguir!>>
En aquests documents deixa ben clar que no hi havia cap raó de pes per portar a terme el tancament de les escoles. Afirmació de la qual es pot interpretar que l’objectiu real del tancament de les escoles és que no volien l’expansió de la cultura i de l’educació, ja que d’aquesta manera podrien tenir controlat el poble.
En la conclusió del text es veu clarament una crítica al sistema de l’època. Critica els poders dels qual són posseïdors l’estat i l’església, però no només això, ja que parla d’una burgesia que no fa res per ajudar a la mobilització obrera ni aporta cap tipus de solucions als problemes existents.
SÍNTESI
En definitiva, aquí tenim una dona que va lluitar pels seus ideals i no es va quedar de braços creuats davant l’injusticia que significava pels obrers, l’enviada de soldats cap al Marroc. Va defensar en tot moment la seva veritat i ho va demostrar amb fets, no només amb la paraula o sobre el paper. Va estar des del primer moment organitzant el moviment feminista, ja que les seves conviccions li deien que les dones eren les úniques que podrien convertir els successos de juliol en la SETMANA GLORIOSA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada