CONTEXT: LA PREMSA DE L'ÈPOCA
Als inicis del segle XX ens trobem, a Barcelona, amb un emergent sistema de comunicació de masses. No podem parlar d’un sistema de masses en el sentit rigorós ja que encara no s’havien assolit les condicions econòmiques, socials, polítiques, culturals i tecnològiques necessàries per fer-lo possible, condicions que no s’assoliran fins el període de la Mancomunitat. No obstant, en aquest sistema emergent, la premsa hi juga el paper fonamental.
És en aquest panorama de mitjans comunicatius que analitzarem el tractament que va tenir la dona durant la Setmana Tràgica.
ANTECENDENTS: LA PREMSA COM A CREADORA DE L'AMBIENT PROPICI PER LA REVOLTA
Des de diferents fronts, les dones eren cridades per recolzar el moviment obrer en contra de la guerra. Podríem dir que les publicacions obreres, tals com el ja vist El Productor però altres com ara El Progreso o El Poble Català, van afavorir a crear l’ambient reivindicatiu propici perquè succeïssin els fets i perquè la dona hi tingués un paper tan destacat.
Des de El Poble Català, s’animava a les dones a portar un llacet blanc en senyal de protesta pel reclutament, i des de El Progreso es deia: “Impetramos el auxilio de la madre, la esposa y la hermana amantísima; les invitamos a ser fuertes, ya que los hombres no saben serlo”.
Ja finalitzada la Setmana Tràgica, el diari La Cataluña afirmava aquesta idea dient: “Han sido los periódicos radicales los que han imbuído á los operarios ideas falsas, excitándoles en tal forma que las turbas ya no podían continuar dentro de la legalidad”
Un cop començada la revolta, a Barcelona la premsa va ser ràpida i totalment amordaçada per uns i altres. Aquells cinc dies, del 27 de juliol al 31 del mateix, van esdevenir un buit periodístic. La repressió va ser dura i no va aparèixer cap diari barcelonès, i alguns tardarien bastant a fer-ho.
LA SETMANA TRÀGICA, LA PREMSA I LES DONES
Ja represes les publicacions el dia 1 d’agost, i després d’aquest llarg silenci forçat, la premsa no va poder encarar els fets d’acord amb la seva línia, és a dir, no va ser en cap cas la portaveu dels protagonistes dels fets, ni dels propiciadors dels mateixos. Tampoc va ser el seu paper el de defensora. Simplement es va limitar a constatar els successos d’una forma imposada des de la versió oficial: la premsa va passar per la censura militar.
En la documentació de la setmana tràgica sí que van tenir un paper important els fotògrafs, fins al punt que podem dir que en aquell moment va néixer de forma decidida i amb duresa el fotoperiodisme català. A falta de poder escriure sobre el fet més enllà d’allò imposat, molts van ser els diaris que van apostar, sobretot els pimers dies, per arrebossar les seves pàgines de fotografies.
Malgrat saber per articles i escrits no publicats en el seu moment que la dona va tenir un paper molt rellevant en la Setmana Tràgica, la forta censura va fer que no tingués el ressò que es mereixia, al menys en la premsa catalana.
Així doncs, hem extret de la nostra premsa tot allò que hem trobat per demostrar la participació de les dones en els fets i ens hem ajudat també amb alguns exemples de publicacions espanyoles per reafirmar aquesta idea amb més fermesa.
.
Premsa catalana
.
Premsa catalana
Els diaris catalans La Vanguardia, La Veu de Catalunya i La Campana de Gràcia publicaven en el seu número del dia 1 d’agost la versió dels fets conjunta ja anomenada en el power-point anterior.
En aquesta versió podem veure només una breu al·lusió a les dones, en el relat dels successos del dia 26: “A mig matí la majoria dels treballs están paralisats, algunes botigues tenen ajustades les portes, observantse nombrosos grups, per ara en actitut pacífica, entre’ls quals se veuen moltes dones que ostenten llassets blanchs al pit"
.
.
Varis diaris catalans van parlar de dones després de la Setmana Tràgica, però no de les dones revolucionaries. Es pot trobar a qualsevol publicació de l’època relats que expliquen vivències de varies religioses durant els fets així com altres que destaquen la valentia d’aquelles que van seguit treballant durant la revolta, com fa La Campana de Gràcia al parlar de les telefonistes.
Les úniques mencions específiques de les dones revolucionaries en diaris catalans les hem trobat a La Vanguardia. En una notícia titulada “En la barriada de Gracia” del dia 2 d’agost, el diari explica com “Des de el primer dia repercutieron alli los alborotos para impedir la circulación de los tranvias. Grupos de mujeres y chiquillos los apedreaban rompiendo los cristales y causando desperfectos en las cajas de los coches. Unas y otros colocaban piedras de gran tamaño sobre los rieles para impedir el avance de los vehiculos.”
També se’ns parla, en el número del 5 d’agost, del cas d’una dona detinguda per “vender cubiertos de plata por la cuarta parte de su valor, que habia robado en gran cantidad del Colegio Loreto, situado en la carretera de Sarria.”
Premsa espanyola
Premsa espanyola
Si fem un cop d’ull als diaris veïns, les referències a les dones augmenten, però tampoc en gaire mesura.
En el número del 14 d’agost d’El País, una monja explica en un relat que “Al llegar las turbas una mujer que se encontraba entre ellas nos gritó...” “...decidimos venir aquí, y por la carretera de Mataró se nos dirigia, por chicos y mujeres, improperios y palabrotas que nos horrorizaban.”
En la edició del dimarts 17 d’agost, una altre monja explica en el seu relat com el dijous 28 de juliol entrava al seu convent “un grupo de cinco o seis hombres y una mujer”. En aquest mateix número i sota el titular “Un episodio” se’ns narra la crema d’una institució religiosa, i es diu: “Cuando los incendiarios se presentaron ante el edificio iban capitaneados, ó poco menos, por una mujer, la cual fué conocida por otra que se hallaba en este sitio. Esta última dijo a la primera: - ¿Tu también? ...”
.
.
El Imparcial del dia 7 d’agost diu, sota el titular “Estudiando la Revuelta”, que “La tàctica incendiaria era de este modo: los revoltosos formaban grupos de 50 ó 60 jovenes de catorce á veinte años y mujeres.” En el mateix número també s’explica quina va ser la funció de les dones en un convent assaltat: “...mientras las mujeres se entregaban al saqueo de las ropas, colchones y en cuanto á sus ojos agradaba...”
En el número del 17 d’agost s’explica que “... ha sido detenida una mujer en cuya casa se encontraron aramas usadas por los revoltosos.”
El Progreso del dia 4 d’agost narra sota el titular “Lo de Barcelona” com “Entre los huelgistas, fiugraban muchas mujeres, que ostentaban como distintivo un pequeño lazo blanco.”
Ja per últim, La Correspondencia de España relata en el número del dissabte 7 d’agost com, en una discussió sobre cremar o no una institució catòlica “Al fin se retiraron diciendo que no incendiarian, si bien una mujer gritó: - ¡Si vosotros sois cobardes buscaré quienes no lo sean!”
Si bé totes aquestes notícies poden semblar suficients per destacar el paper de la dona durant la revolta, cal dir que són una ínfima proporció que va passar totalment desapercebuda davant la gran quantitat d’informació que es va arribar a publicar a la premsa sobre la Setmana Tràgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada