7. ENTREVISTA

DOLORS MARÍN SILVESTRE

Dolors Marin Silvestre va néixer a Palma de Mallorca el 27 de juliol de 1957. És doctora en Història Contemporània i diplomada en Sociologia per l'ICESB. Experta en els moviments socials contemporanis, ha realitzat treballs d'investigació en la Sorbona, a París, i a treballat durant diversos anys en diferents mitjans audiovisuals. En l'actualitat, combina la docència universitària amb una labor assessora i documentalista en exposicions i televisió. A més és autora de diversos articles i obres, l'última de les quals és bastant essencial per al nostre treball: “La Semana Tragica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna”, publicada l'any 2009 com a commemoració del centenari de la Setmana Tràgica.

 

EN CONSTRUCCIÓ

Mentres esperem les respostes a la entrevista, us avançem les preguntes que hem formulat!

1. Com a historiadora i militant revolucionària, quin interès desperten en tu els fets de la Setmana Tràgica i més concretament la participació femenina dels fets?

2. És cert que la implicació femenina va ser especialment significativa en aquests fets? Existeix algun cas anterior de mobilització obrera on el nombre de dones implicades fos similar al de la Setmana Tràgica?

3. Què va empènyer a les dones de classe obrera a sumar-se tan decididament a aquesta revolta?

4. Quin paper van tenir les dones en les revoltes de la Setmana Tràgica?

5. Per què el focus més alt de tensió es trobava a les esglésies i no a altres edificis institucionals?

6. Hem llegit que les dones eren sovint les més decidides a incendiar esglésies i que sovint eren les que encoratjaven els homes a fer-ho. Creus que hi ha algun factor que pugues fer que la ràbia contra l’església fos major en les dones?  

7. Què ens pots dir de la competència “deslleial” que feien els convents a la indústria textil?

8. Realment les condicions de vida de les monges no eren molt millors que les de les obreres? Tot i que la revolta es tornés anticlerical s’ha trobat algun cas d’alguna eclesiàstica que col•laborés d’alguna manera amb la revolta?

9. Va marcar la Setmana Tràgica algun tipus de precedent en la lluita feminista a Barcelona? En cas positiu, de quina manera ho va fer?

10. Com van veure els homes revoltats durant la Setmana Tràgica l’actuació de les seves companyes?

11. Com va repercutir sobre les dones de l’època el fet d’haver participat en les revoltes d’una manera tan significativa?

12. De l’altra banda, quina va ser la posició de les dones burgeses considerades pioneres del feminisme  (com Carme Karr , Francesca Bonnemaison o Dolors Monserdà) al nostre país respecte de la participació de les dones obreres en la revolta?

13. Entre les detingudes pels fets de la Setmana Tràgica hi havia bastantes prostitutes i algunes van rebre condemnes tan greus com les de l’exili perpetu. Creus que es van utilitzar com a xiv expiatori, rebent càstigs més greus que d’altres companyes? Si és així, creus que era una manera més de “desprestigiar” la revolta associant-la a “delinqüents i dones de mala vida”?

14. L’estadística de revoltats morts en la Setmana Tràgica mostra que van morir molts més homes que dones, tot i que està demostrada l’elevada participació femenina. Creus que el paternalisme de la societat del moment feia que els soldats tinguessin reticències en actuar violentament contra d’elles? Si és així, creus que aquesta certa “immunitat” pot ser un factor més que les impulsés a posar-se a primera línia i a ser sovint més agosarades que els seus companys?