Pel que fa l'esfera política, Espanya es trobava en ple període de la Restauració monràrquica, amb un rei jove: Alfons XIII, que feia poc que havia ascendit al tro.
El sistema polític espanyol de la època funciona básicament per alternança de dos partits polítics. Aquest bipartidisme entre el Partit Conservador i el Partit Lliberal es sustenta en unes eleccions controlades pel caciquisme.
Al gener de 1907 va començar el govern del conservador Antoni Maura, conegut com a gobierno largo, que s’havia porposat reformar el sistema per regenerar la vida política espanyola. Per assolir aquest objectiu, va iniciar el que s’anomenava una revolució des de dalt. Però aquest projecte polític no va tenir èxit, sobretot pels fracassos en les reformes militars. A més, el clericalisme maurista i les mesures contra el terrorisme havien permès la formació d’un gran bloc d’esquerres heterogeni on es trobaven entre molts d’altres, republicans i liberals.
Catalunya en aquella època va viure uns canvis molt importants en la seva vida política. Els partits tradicionals dinàstics van ser substituïts per dos partits polítics amb molta força: d’una banda, el republicanisme radical liderat per Alejandro Lerroux; d’altra banda, la Lliga Regionalista liderada per Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Dins els mateixos fronts es van produïr canvis importants. Lerroux havia impulsat la creació del nou partit radical que es proposava unificar i reforçar el republicanisme esquerrà de tota Espanya. El moviment però es va veure frenat per l’absència de lider: Lerroux es va exiliar a França i Argentina per evitar ser condemnat per un delicte de premsa. De l’altra banda, l’assalt a la redacció del ¡Cu-Cut!(més conegut com a fets del ¡Cu-Cut!) va desencadenar la creació de Solidaritat Catalana liderada per Francesc Cambó.
Al 1907 hi ha eleccions, i és la burgesa i nacionalista Solidaritat Catalana qui guanya: 41 dels 44 possibles diputats que s’escullien a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada