A nivell econòmic, el segle XX havia propiciat una dinàmica creixent molt notable. Aquest fet s’explica per la forta industrialització de la època, que va reestructurar les societats, sobretot la catalana, a finals del segle XIX i princicpis del XX. La conseqüent urbanització que provoca el desenvolupament industrial va propiciar l’aparició d’una gran capital: Barcelona. La ciutat condal s’encarregava d’acullir les poblacions rurals que, en busca d’una millor qualitat de vida, migraven del camp a la ciutat i s’introduïen en les fàbriques. Es va crear aleshores una nova realitat: la reestructuració d’una societat en gran part obrera.
Però les condicions de vida d'aquesta població obrera continuaven sent molt dures. L’obrer no va beneficiar-se de l’expansió ecnomòmica que va representar fase d’expansió en el sectors agrícola i industrial, i la recessió de principis de l’any 1908 va afectar molt fortament a aquest sector. Els salaris eren escassos, i les jornades laborals molt llargues. No va ser fins al 1902 i el 1904 que es van aprovar les lleis que prohibien treballar més d’onze hores diàries i que establien el descans dominical. Els obrers traballaven en condicions molt perilloses i insalubres. En molts casos, vivien en habitacions sense llum ni aigua, i en barris marginals. La mortalitat infantil afectava greument aquesta classe social (17% dels infants nascuts vius morien abans de complir el primer any). Els índexs d’analfabetisme superaven el 50%, i més encara entre les dones. Les desigualtats socials eren per tant enormes, el que provocava grans tensions en la societat. Aquesta conflictivitat social va propiciar el desenvolupament molt notable d’un moviment obrer lluitador i ben ogranitzat.
Però les condicions de vida d'aquesta població obrera continuaven sent molt dures. L’obrer no va beneficiar-se de l’expansió ecnomòmica que va representar fase d’expansió en el sectors agrícola i industrial, i la recessió de principis de l’any 1908 va afectar molt fortament a aquest sector. Els salaris eren escassos, i les jornades laborals molt llargues. No va ser fins al 1902 i el 1904 que es van aprovar les lleis que prohibien treballar més d’onze hores diàries i que establien el descans dominical. Els obrers traballaven en condicions molt perilloses i insalubres. En molts casos, vivien en habitacions sense llum ni aigua, i en barris marginals. La mortalitat infantil afectava greument aquesta classe social (17% dels infants nascuts vius morien abans de complir el primer any). Els índexs d’analfabetisme superaven el 50%, i més encara entre les dones. Les desigualtats socials eren per tant enormes, el que provocava grans tensions en la societat. Aquesta conflictivitat social va propiciar el desenvolupament molt notable d’un moviment obrer lluitador i ben ogranitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada