1. INTRODUCCIÓ

Dones a les barricades

Per què parlar de la participació femenina a la Setmana Tràgica i el tractament que en van fer els mitjans del moment? Perquè la setmana tràgica va suposar una gran mobilització de dones obreres, precedent de moltes altres, que la premsa de l'època en general va obviar i a la qual la historiografia no ha dedicat l’atenció que creiem que es mereix. No hem trobat cap llibre publicat específicamente sobre aquest tema (tot i que sí que hem trobat capítols dedicats a ell en llibres sobre la Setmana Tràgica en general) i tan sols tres articles breus. La premsa de l’època gairebé no en va parlar però hi va haver dones que en van escriure.

Teresa Claramunt

Nosaltres volem explicar el que va passar, com ho va tractar en el seu moment la premsa, però també com ho van explicar dues dones, que tot i tenir en comú estar considerades com dos referents dels inicis del feminisme en el nostre pais, estaven en pols oposats per la seva classe social. De fet representen els dos bàndols enfrontats que van protagonitzar el que s’ha considerat “l’episodi inagural” de la Setmana Tràgica. Dolors Monserdà a les dones burgeses que van anar a repartir escapularis a les tropes, i Teresa Claramunt a les obreres tèxtils que les van escridassar.

Dolors Monserdà

Aquestes dues dones eren col·laboradores habituals de diaris. (Claramunt de El Productor i Monserdà de la Ilustració Catalana, entre d'altres) però allò que van escriure sobre la Setmana Tràgica no va arribar a ser publicat en el seu moment.  Creiem que per entendre la formació de la societat de masses és tan important el que la premsa publica com allò que deixa fora. Per això volem parlar de la censura, i de què és allò que es va censurar, però també volem mostrar (a partir dels exemples d’aquestes dues dones) com hi havia diverses maneres d’entendre els fets, tot i que la censura militar intentés crear-ne una lectura unívoca. Un exemple clar de l’èxit d’aquesta censura és que aquesta revolta ha passat a la història amb el nom de Setmana Tràgica, quan en el seu moment se’n va dir d’altres maneres, com la Revolució de Juliol o la Setmana Gloriosa, per exemple. Només aquesta diferència de nomenclatura porta implícita tota una manera d’entendre els fets, uns fets que, com veurem, la versió oficial es va esforçar en associar amb delinqüents i “gent de mala vida”.

En definitiva, en aquest treball volem contribuir a recuperar la memòria d’aquelles dones que, en un moment en que la societat les relegava a l'àmbit domèstic, van decidir sortir al carrer. Les hem “batejat” amb el nom de Les Dames de Juliol.