Així com existeix a l’època un anticlericalisme latent, es desenvolupa també un sentiment animilitarista. L’horrible experiència de les guerres colonials i l'injust sistema de recultament de l’època van propiciar l’aparició d’un profund sentiment contra la guerra entre les classes populars. Tradicionalment, la població obrera era contraria al militarisme, ja que es considerava un instrument de defensa del patrimoni burgés. A finals del segle XIX, allò que durant molt de temps havia estat un antipatriotisme abstracte es va converitr en un antimilitarisme actiu.
A França per exemple ja s’havien format diverses associacions antimilitars (com ara el Groupe de Propagande Antimilitariste de Paris (1899) o la Ligue Antimilitariste (1902). Amb clara inspiració francesa, el moviment obrer (i sobretot, els cercles anarquistes) van iniciar la creació de diversos comitès en aquest àmbit, van publicar articles periodístics i fins i tot llibres dedicats exclusivament al antimilitarisme. El Partit Socialista va fer de la guerra l’element central de la seva política, criticant sobretot l’injust sistema de reclutament de l’exèrcit de la època. Després de la mortífera guerra de Cuba (1898), va llançar per exemple una campanya amb el lema “o tots o cap”. Després de la guerra del Marroc la campanya es va tornar més intensa, arribant fins i tot a tenir ressó internacional.
A França per exemple ja s’havien format diverses associacions antimilitars (com ara el Groupe de Propagande Antimilitariste de Paris (1899) o la Ligue Antimilitariste (1902). Amb clara inspiració francesa, el moviment obrer (i sobretot, els cercles anarquistes) van iniciar la creació de diversos comitès en aquest àmbit, van publicar articles periodístics i fins i tot llibres dedicats exclusivament al antimilitarisme. El Partit Socialista va fer de la guerra l’element central de la seva política, criticant sobretot l’injust sistema de reclutament de l’exèrcit de la època. Després de la mortífera guerra de Cuba (1898), va llançar per exemple una campanya amb el lema “o tots o cap”. Després de la guerra del Marroc la campanya es va tornar més intensa, arribant fins i tot a tenir ressó internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada